TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE PIAGET

Tot el que ens entra a través dels sentits és la primera font d'informació que ajuda als infants a desenvolupar-se cognitivament. Si no tinguéssim aquesta percepció sensorial, ens costaria molt més desenvolupar-nos cognitivament.

Un important biòleg i psicòleg suís anomenat Jean Piaget, va dedicar part de la seva vida a investigar com es construeix el coneixement a través d'entrevistes obertes a infants. Se centrava no en què feien els infants sinó en el perquè ho feien. Va crear una teoria sobre l'epistemologia genètica, en altres paraules, va fer una explicació sobre el desenvolupament cognitiu dels infants.

Per ell, el coneixement no és una còpia de la realitat, sinó una construcció que l'ésser humà elabora amb esquemes que ja posseeix i allò que genera en la seva interacció diària amb el medi que l'envolta. Hi ha una evolució lineal i transcendent que tots al llarg de la vida passem: infantesa, pubertat, adolescència, adultesa i vellesa. En néixer i al llarg de la nostra vida, per tal d'entendre i organitzar el món que percebem a partir dels sentits, hem d'adaptar-nos constantment al nostre entorn, per fer-ho creem esquemes mentals que ens permeten estar en equilibri i continuar evolucionant. Cada vegada que apareix alguna cosa diferent de les que ja coneixíem, entrem en desequilibri i hem de canviar, reformular o crear nous esquemes per tal de tornar a estar en equilibri.