ETAPES DEL DIBUIX

• Inici de l'expressió gràfica: L'infant durant el primer any de vida, té un avenç significatiu de control sobre el seu cos, descobreix que alguns objectes deixen empremta i jugant-hi se sent reconegut, ja que sent que és capaç de crear alguna cosa, per ell té significat encara que nosaltres veiem simples línies.
• L'estadi dels gargots: Dels tres als quatre anys, l'infant va modelant el seu traç i el gargot ja té un sentit, aconsegueix fer corbes i manté la seva coordinació viso-motora. Al principi són traços desordenats, sense cap lògica ni més intenció que emplenar el paper, però a poc a poc, va controlant més la força i la direcció del traç i els atorga una intenció.
• Inici de la representació, realisme fortuït: perfecciona el dibuix, és la primera vegada que intenta reflectir alguna cosa, solen tenir interès en la figura humana, comença a fer figures geomètriques molt elementals, combina línies horitzontals i verticals i comença a interessar-se pel significat dels seus dibuixos, pregunta a l'adult i posa noms als seus dibuixos.
• Gargots – Capgros – Ninots: els seus dibuixos reflecteixen la construcció del seu esquema corporal i la seva relació amb el món extern, ho esquematitza i el cos està format per pals. Designa les "persones" que dibuixa a persones del seu entorn pròxim.
• Realisme malmès o frustrat: comença a pensar què dibuixarà abans de representar-ho, tracta de dibuixar l'objecte tal com és, inclosos els colors, el plasma de la mateixa manera que ho veu. Si el seu dibuix no s'assembla al seu projecte inicial, intenta corregir-lo o donar-li una altra interpretació. Té la intenció de millorar una mica la forma humana del cos, dibuixa la cara, encara no té coll, són una mica desproporcionats, comencen a aparèixer objectes i animals.
• Realisme intel·lectual: dibuixa el que sap més que el que veu, és més detallista, és un dibuix més natural, el que dibuixa equival a la realitat, té la intenció d'informar o explicar alguna cosa amb els seus dibuixos.
• Realisme visual: el producte final cada vegada té més importància, passen de dibuixar el que saben al que veuen. Apareix la perspectiva 3D, han de seleccionar el que realment volen dibuixar i com plasmar el realisme dels objectes que veuen perquè els càpiguen al full.