ELS ESQUEMES MENTALS

L'infant construeix el seu propi coneixement gràcies a l'elaboració d'esquemes mentals cada vegada més complexos que li permeten ordenar i relacionar noves idees amb altres que ja tenia per tal d'entendre la realitat en la qual es troba i construir el seu coneixement. Aquests esquemes es construeixen a partir de les accions que l'infant realitza amb l'entorn i es modifiquen contínuament.

En un primer moment, quan naixem, el nostre organisme disposa de conductes reflex innates (com ara succió, prensió, entre d'altres) que ens permeten sobreviure i les tenim tots els primats. Al llarg de la infantesa, aquestes conductes formen esquemes d'acció que donen resposta a les nostres necessitats, ens serveixen com a models d'actuació per donar resposta a l'entorn que ens rodeja. A mesura que anem creixent, els esquemes mentals passen a ser més rics i complexos gràcies a les experiències que vivim i ens porten a estructures de coneixement que acabaran sent operacions mentals a partir dels 7 anys donant l'oportunitat a l'infant a resoldre problemes o situacions molt més complexes.

Aquests canvis en l'estructura cognitiva poden ser:

• Pot assimilar l'objecte – No hi ha modificació d'esquemes.
• Pot assimilar parcialment l'"objecte" – Necessita acomodar-se per realitzar l'assimilació completa.
• No pot assimilar l'objecte – No hi ha modificacions perquè resulta inaplicable .